dijous, 25 d’agost del 2011

L'estat de vigilia, el son i els somnis

Tal i com vam escriure a la publicació anterior els estats de consciència bàsics són l'estat de vigília i  el son (son SOL i son REM).

L'estat de vigília és aquell en els que ens trobem desperts, conscients d'allò que ens envolta. Es caracteritza per una gran activitat cortical.
El son, d'altra banda, es divideix en dues grans etapes:

- el son lent o son d'ones lentes (SOL)
- el son REM o son MOR (son amb moviments oculars ràpids). En aquesta etapa es presenten amb major freqüència els somnis, és a dir, les imatges oníriques.

Per explicar de forma més detallada les fases del son us adjunto un enllaç on trobareu una presentació on explica i il·lustra l'activitat del cervell en aquest estat i com es desenvolupa. 

http://www.hiru.com/mediateca/detalle/-/journal_content/56_INSTANCE_I7rI/10137/8035860


Els estats de consciència

Els estats de consciència els podem definir com una successió d'estats cerebrals (mentals) que consisteixen en una experiència subjectiva del coneixement d'un mateix i de la realitat basada en la descodificació dels estímuls externs representats d'acord amb els processos normals de pensament (imatges, conceptes i raonament). 

Existeixen diferents nivells constatats de consciència que oscilen entre el fet d'estar despert i el d'estar dormint. Tot  i això, i com passa amb la majoria de conceptes psicològics, aquests nivells varien depenent de l'escola psicològica a la que ens referim. 

Si ens fixem en la psicoanàlisi de Freud, en disteingeix tres. L'estat conscient, el preconscient i l'inconscient. 

- L'estat conscient: permet el coneixement del món exterior i de nosaltres mateixos. Predomina el principi de realitat.

- L'estat preconscient: el formen els continguts que no es troben en la consciència en un moment donat però que poden fer-se presents a través de la memòria. El que el separa de l'inconscient és la censura, encarregada de vetllar perquè els continguts inconscients no passin al preconscient i al conscient. 

- L'estat inconscient: el constitueixen els impulsos, desitjos i fets oblidats que no arriben a la consciència degut a la repressió. Allò inconscient intenta fer-se present a la consciència, però la censura, tal i com hem dit, ho evita. Quan la consciència baixa l'aguait com ara en els somnis, les fantasies o a l'associació lliure, l'inconscient sorgeix tot i que ho fa de forma distorsionada. En aquest cas predomina el principi de plaer. 

Si prenen com a model altres teories psicològiques, la majoria no admeten aquesta divisió. Per ells, la divisió entre uns nivells i altres no és tan marcada. Delay i Pichot, per exemple, estableixen fins a 7 nivells de consciència. 
Cal també destacar que pot haver-hi altres estats de consciència induits de diverses formes. Quan això passa parlem d'estats de consciència alternaternatius, diferents a la vigilia la causa dels quals no rau en el propi subjecte. També parlem d'estats de consciència alterats quan són provocats per el propi subjecte (drogues, estimulants...).

Des d'un punt de vista més generalista els estats de consiència bàsics són la vigilia, el son i els somnis. Aquests els explicarem més endavant.








dimecres, 24 d’agost del 2011

L'atenció


L’atenció és la presa de possessió de la ment d’una forma clara, d’allò que passa, fet que implica deixar de banda altres coses per poder centrar-se de forma efectiva en altres.
Sovint, quan prestem atenció a alguna cosa ho fem de forma voluntària i essent conscients. En canvi, quan quelcom ens crida l’atenció, no podem controlar el fet que els nostres sentits s’orientin cap a aquest estímul que ens atrau.
Veiem doncs, que l’atenció té un paper molt important dins dels processos perceptius.

Podem distingir dos tipus d’atenció, la primària i la secundària.

L’atenció primària o reflex d’orientació ens permet detectar un estímul (un soroll fort, per exemple) que té una característica física diferent d’altres estímuls esperables i que podria significar un perill per la nostra integritat. Veiem doncs, com aquest tipus d’atenció resulta bàsic per la nostra supervivència.
En el moment que es produeix aquest reflex, podem observar que el control cognitiu que es té de dita conducta és mínim, i que la orientació dels òrgans sensorials cap a l’estímul i que té lloc d’una forma inesperada és inevitable.
Aquest tipus d’atenció no és exclusiva dels éssers humans.

L’atenció secundària, d’altra banda, també s’anomena atenció selectiva, ja que el nostre mecanisme atencional selecciona de manera conscient allò que vol parar atenció.

És a través de l’atenció, doncs, que podem filtrar la informació que ens arriba i la que processarà més extensament el nostre aparell cognitiu. Gràcies a aquest filtratge som capaços de realitzar diferents tasques sense col·lapsar-nos amb tota la informació que ens arriba i que la nostra memòria a curt termini és incapaç de retenir. La informació que recollim a través dels sentits és filtrada per l’atenció abans de passar a la memòria a curt termini. Podem il·lustrar aquesta informació amb el gràfic següent:





dimarts, 23 d’agost del 2011

El total és més que la suma de les seves parts

Lleis de la percepció:

L’escola de la Gestalt, coneguda com els psicòlegs de la forma, va anar desenvolupant un conjunt de regles que expliquen per què percebem els estímuls d’una determinada forma i com ho fem. Segons aquesta, la percepció és el resultat de l’acció d’unes forces organitzatives, que determinen que el total era quelcom més que la suma de les parts. Així doncs, trobem dos principis generals que regeixen aquesta afirmació:
- la Llei General de la distinció figura- fons
- la Llei de Pregnància o bona figura.

En la primera la realitat és percebuda no com a un mosaic caòtic d’estímuls i energia, sinó com un conjunt de totalitats organitzades, en les quals alguns elements sobresurten com a figura, separats del seu fons. Dins d’aquesta llei trobem un principis que la regeixen. Aquests són el principi de la orientació (tendim a crear figures buscant una orientació vertical o horitzontal), la mida relativa (percebem les àrees petites com a figures i els més grans com a fons), la simplicitat i la simetria (busquem la figura en elements simètrics i establim que el fons és allò asimètric).

La Llei de la Pregnància, per la seva banda, estipula que la realitat tendeix a articular-se en totalitats i que aquestes tendeixen a organitzar-se de la forma més senzilla i perfecta possible. Els principis sobre els que es basa són la proximitat (en iguals condicions, tendim a percebre com a totalitats els estímuls més propers), la semblança (en iguals condicions els estímuls semblants tendeixen a agrupar-se com a part d’un tot), la continuïtat o direcció (els estímuls que guarden certa relació es perceben com a part d’una figura), el destí comú (els estímuls en una mateixa direcció de moviment, es perceben formant part d’un tot), la simetria (allò geomètric es percep millor que allò asimètric), el tancament (es tendeix a percebre millor figures completes, per això tendim a tancar aquelles que no ho són) i la llei del context (un estímul queda determinat per un context).

Alguns exemples d’aquestes lleis i principis els podem trobar en aquesta presentació :

El Valle de los 6 sentidos

Rementant per internet vaig trobar aquesta pàgina web on podem veure la creació d'un parc infantil amb 60 jocs diferents i on els 5 sentits més el de la imaginació són els protagonistes. Així doncs, aquesta proposta educativa i didàctica ofereix una experiència pels infants i joves d'entre 3 i 16 anys i les seves famílies. El parc es divideix en diferents zones que simulen els 5 sentits. 

Us animo a entrar a la web i fer una ullada a les diferents zones del parc. Crec que és una proposta molt interessant i innovadora.
http://www.diputaciondevalladolid.es/turismo/centrosturisticos/3/valle-de-los-6-sentidos

dilluns, 22 d’agost del 2011

Percebem les coses tal i com són?


Si seguiu aquest enllaç podreu llegir un article molt breu que parla sobre si l’ésser humà percep les coses tal i com són o no. Crec que explica de forma molt clara el que comentava en la publicacó anterior. Recupero la frase que vaig escriure i que vindria a resumir molt breument el que podem trobar a l’escrit.
“percebem el que volem esperem o desitgem veure”.

La percepció


La percepció és un dels estat i processos psíquics més importants. És a través d’aquesta que configurem les sensacions que rebem del món extern i donem sentit a tot allò que ens envolta.

La percepció doncs, és una capacitat que no és única de l’ésser humà. Aquesta la compartim amb la resta d’animals, ja que és la que ens permet adaptar-nos a l’entorn.

Algunes de les característiques més importants són les següents:
-          És selectiva: escull allò que li interessa i descarta altres detalls.
-          L’atenció és un altre procés important que intervé en el procés de selecció. Només si estem atents podem destriar unes o altres sensacions.
-          És limitada, per tant té uns llindars. Aquests varien depenent dels individus o les espècies.
-          Tendeix a la constància, tot i que els objectes es moguin o traslladin podem percebre’ls com a invariables.
-          Té unes lleis concretes estudiades per diferents psicòlegs de la Gestalt. Algunes d’aquestes són la pregnància i la bona figura, la primacia, la simplicitat, la semblança....
-          Està molt influenciada per factors externs però també per factors interns. Les expectatives, la imaginació, etc ens poden provocar una modificació de la percepció i oferir-nos una visió de la realitat distorsionada. Podríem dir, doncs, que percebem el que volem, esperem o desitgem veure.

dimecres, 17 d’agost del 2011

La sensació

Segons Matlin i Foley (1996) la sensació es refereix a les experiències bàsiques, generades per estímuls aïllats simples. Per Feldman (1999) aquesta s’entén com la resposta dels òrgans dels sentits davant d’un estímul.

Generalment, s’accepta que la sensació és el pas previ de la percepció. La diferència no està molt clara però es podria dir que en el procés sensible es rep un estímul, es transforma en un tipus d’energia comprensible pel nostre cervell (transducció) i es transporta a determinades zones del cervell a través de les neurones aferents.
El següent pas, en el que es dóna sentit a la informació rebuda i es crea una resposta, seria la percepció.
Veiem així que la fase sensitiva és exclusiva i primordialment sensitiva, bàsica i basada en els sentits.

Els éssers humans posseeixen 5 sentits. Aquests són la vista, l’oïda, l’olfacte, el tacte i el gust. Hi ha però qui diu que existeix un sisè sentit. Popularment aquest s’associa a la capacitat que tenen certes persones per sentir quelcom provinent del més enllà. Podem trobar un clar exemple d’aquesta creença força estesa en algunes persones en la pel·lícula “El sisè sentit”.
Tot i això, cal dir que, científicament (ja que el responsable de la investigació és bioquímic), si que podríem “parlar” d’un sisè sentit. Aquest seria característic dels infants i es caracteritza pels vincles que aquests estableixen amb les mares i que van més enllà dels sentits coneguts.

Us convido a llegir aquest article on vaig trobar la informació:
 
El sexto sentido de los niños

Las últimas investigaciones relacionadas con el poder de la mente demuestran que entre las madres y sus bebés se establecen vínculos que van más allá de los sentidos conocidos…

Un investigador británico está cambiando la historia de la parapsicología tras varios lustros de “silencio”, durante los cuales la búsqueda del sexto sentido parece que pasaba a un segundo plano. Se trata de un bioquímico de la Universidad de Camdbridge llamado Rupert Sheldrake.

A él se deben numerosos estudios sobre la existencia de la telepatía, facultad mental que ha comprobado en varios trabajos científicos. Una de las pautas de comportamiento de esta manifestación que encontró es que la constante que “incrementa la comunicación mental, no tiene que ver con la proximidad física, sino con la vinculación emocional”.

Se trata de un principio que ya habían propuesto algunos estudiosos del ramo muchos años atrás. Ya lo constató en sus experimentos el físico de la Universidad de California Charles Tart en 1981 –ver ENIGMAS núm. 121–, el mismo año en el cual el parapsicólogo Luis Fernández Briones lo demostró con una extensa exposición de episodios que otorgaban peso a la teoría.

Madre-bebé: arquetipo emocional

Lógicamente, no existe vínculo emocional más poderoso en la naturaleza humana que el que se establece entre una madre y su hijo, bien sea en el transcurso de la gestación o durante los primeros años de vida del bebé.

Quien teorizó sobre el asunto fue el inmortal psicoanalista suizo Carl Gustav Jung, que afirmó que este tipo de relación es “la situación arquetípica por excelencia más sólida entre las relaciones humanas”. Precisamente, son esas situaciones las que parecen más propicias para que se genere un estado de comunicación mental no basado en los cinco sentidos conocidos.

Se trata, en cambio, de un campo virgen en la investigación que ahora está intentando rellenar Sheldrake, quien ha contado con la colaboración del Active Birth Centre de Londres, un centro médico que se dedica al cuidado y seguimiento de los bebés y sus madres.
http://www.akasico.com/noticia/441/Parapsicolog%C3%ADa/sexto-sentido-ninos.html

divendres, 12 d’agost del 2011

Quadre resum- diferència entre els processos psicològics bàsics i els superiors


Els processos psicològics bàsics


Comencem pel principi. Què són els processos psicològics bàsics? Doncs bé, la resposta no és molt complicada. Els processos cognoscitius bàsics són aquells que ens permeten captar la informació de l'ambient exterior, per després descodificar-la i elaborar una resposta. Aquests doncs es converteixen en factors determinant de l'aprenentatge. 

El processos psicològics bàsics són:
-La sensació.
-La percepció.
-L'aprenentatge.
-La memòria.
-L'emoció.
-La motivació.
-El pensament.
-El llenguatge.

 A través dels sentits, rebem, interpretem, elaborem i percebim la informació de tot allò que ens envolta, és a dir rebem una sèrie d'estímuls. Aquest procés el l'anomenat SENSACIÓ. A través dels 5 sentits podem rebre una quantitat limitada d'estímuls externs. Aquests estan condicionats per l'atenció i la motivació, ja que només arxivem aquelles sensacions que han estat importants i significatives.

Els responsables de la cognició i l'aprenentatge són l'atenció, la intel·ligència, el llenguatge, els factors externs i interns. Cal dir, però, que sense la memòria, tot aquest procés no serviria de res, ja que és aquesta qualitat la que ens ajuda a retenir, recuperar, emmagatzemar tot  allò que prèviament hem registrat.

Què els fa diferents dels processo psicològics superiors?
- No són especifics de l'home.
- No són d'origen social.
- No necessiten d'una activitat semiòtica (estudi dels signes).
- Tenen major pes en els neonats, sobreot en els primers moments de vida.
- No hi ha voluntat però si motivació.





dijous, 11 d’agost del 2011

Val més tard que mai

Bé, doncs després d'un any i un estiu ben carregadets de feina, ja va essent hora de poder penjar les informacions, curiositats, reflexions i d'altres escrits que he anat recollint durant aquest temps. Crec que em serà força útil fer-ho ara, a només un mes aproximadament de l'examen i de la tornada a la feina. Aprofitaré aquests darrers moments d'aquesta època de descans (o això diuen) per fer tot allò que no he pogut fer. A veure si fent una mica de malabars aconsegueixo combinar les pràctiques, la feina de la universitat i el temps lliure!