L’atenció és la presa de possessió de la ment d’una forma clara, d’allò que passa, fet que implica deixar de banda altres coses per poder centrar-se de forma efectiva en altres.
Sovint, quan prestem atenció a alguna cosa ho fem de forma voluntària i essent conscients. En canvi, quan quelcom ens crida l’atenció, no podem controlar el fet que els nostres sentits s’orientin cap a aquest estímul que ens atrau.
Veiem doncs, que l’atenció té un paper molt important dins dels processos perceptius.
Podem distingir dos tipus d’atenció, la primària i la secundària.
L’atenció primària o reflex d’orientació ens permet detectar un estímul (un soroll fort, per exemple) que té una característica física diferent d’altres estímuls esperables i que podria significar un perill per la nostra integritat. Veiem doncs, com aquest tipus d’atenció resulta bàsic per la nostra supervivència.
En el moment que es produeix aquest reflex, podem observar que el control cognitiu que es té de dita conducta és mínim, i que la orientació dels òrgans sensorials cap a l’estímul i que té lloc d’una forma inesperada és inevitable.
Aquest tipus d’atenció no és exclusiva dels éssers humans.
L’atenció secundària, d’altra banda, també s’anomena atenció selectiva, ja que el nostre mecanisme atencional selecciona de manera conscient allò que vol parar atenció.
És a través de l’atenció, doncs, que podem filtrar la informació que ens arriba i la que processarà més extensament el nostre aparell cognitiu. Gràcies a aquest filtratge som capaços de realitzar diferents tasques sense col·lapsar-nos amb tota la informació que ens arriba i que la nostra memòria a curt termini és incapaç de retenir. La informació que recollim a través dels sentits és filtrada per l’atenció abans de passar a la memòria a curt termini. Podem il·lustrar aquesta informació amb el gràfic següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada