Una emoció és una reacció fisiològica, cognitiva i conductual global de l’organisme. Dit d’una altra manera una emoció és energia que s’ha de saber gestionar i canalitzar.
Les emocions acostumen a anar acompanyades de pensament. La forma com es donin, però, pot variar. Pot donar-se de la següent manera:
- 1r emoció / 2n pensament
- 1r pensament/ 2n emoció
- simultàniament
Tot dependrà del moment en que tot passi, ja que el sentir, el pensar i el fer estan connectats.
Les emocions són innates així que no podem evitar emocionar-nos (sentir) per tant no podem evitar posar-nos en moviment (fer). La qüestió més important és cap a on dirigim aquesta energia. No hi ha emocions bones i dolentes, sinó que totes tenen una funció pròpia.
Les emocions les classifiquem en dos grups. Les intenses i les de curta durada. L’enamorament, però, n’és una excepció, ja que és intensa i de llarga durada.
La intel·ligència emocional és la capacitat de manejar les pròpies emocions i les dels altres en benefici propi i/o dels altres.
És evident que no totes les emocions són iguals, així doncs, no totes les emocions seran igual de fàcils o difícils de manejar.
Existeixen 2 tipus d’intel·ligència emocional: la intrapersonal (maneig de les pròpies emocions) i la interpersonal (contacte amb l’altre gent).
Les emocions també es poden educar i això es pot realitzar a través de les dinàmiques de grup i diferents tècniques i amb l’excusa del treball de continguts.
Tècniques d’intel·ligència emocional:
- Tècnica de l’Acceptació emocional:
Tècnica molt subtil que consisteix en permetre viure una emoció, ja que si aquesta neix, creixerà i després morirà.
Si tenim la capacitat d’enfocar (amb l’atenció) el component fisiològic de l’emoció, es dissoldrà. (exemple: metàfora de l’espelma, si l’encenem s’acabarà consumint).
L’estat de xoc (en el procés de dol, per exemple) és una protecció, un temps que ens permet acceptar el que ha passat. Si la seva durada és breu és bo i necessari, però si passa massa temps i no ho superes t’oblides de la gent que encara està viva. El perill és el de quedar-se encallat en un moment i no acabar superant el problema. Cal que hi hagi un final.
Exemples teràpies d’acceptació emocional:
- Logoteràpia:
La logoteràpia neix de l’experiència d’un home en un camp de concentració. Aquest afirma que fins i tot en un entorn tan hostil com el d’un camp de concentració es pot trobar un perquè, un sentit a la vida que s’està vivint. En el moment en que trobem un perquè, estem trobant un raonament, i si aquest existeix vol dir que podem trobar la forma de viure.
Aquesta tècnica, doncs, consisteix en inventar una narrativa que et permeti viure de la millor manera possible la situació de dolor que s’està experimentant. Així doncs, la manera com racionalitzem, ens ajudarà o ens bloquejarà.
- Teràpia narrativa:
Amb la teràpia narrativa s’utilitzen qualsevol tipus d’eina (cartes, discursos...) que ofereixin alternatives a les narratives de cada un. Aquestes faciliten l’acceptació de les emocions.
Sovint, quan hem de viure una emoció que ens dol, oposem resistència i no deixem que passi. En canvi, si no hi posem resistència, no creem narratives que impedeixin el seu curs i deixem que passi i per tant la vivim.
Aquesta tècnica s’acostuma a associar amb unes metàfores:
o espelma: deixem fluir l’emoció fins que desapareix.
o injecció: no tensem ni oposem resistència.
o judoka: aprofita l’energia.
- Tècnica de l’Alquímia emocional:
La tècnica de l’alquímia emocional consisteix en visualitzar una imatge i fer-la canviar per aconseguir canviar l’emoció. És a dir utilitzar la imaginació per canviar una emoció. (exemple, si et fa por una aranya, visualitza-la amb patins perquè rellisqui).
Així doncs es segueixen les passos següents:
- imatge d’algú que no et cau bé.
- allunyar-la i veure-la de cos sencer.
- posar-li una disfressa.
- posar-li una veu.
- canviar-li o fer-li fer un moviment
Els raonaments, les reflexions, etc del que ens passa condicionen molt la nostra emoció. Per això el temps que transcorre entre emoció i raonament a vegades pot ser molt llarg.
- Reenquadrament:
Trobar unes explicacions al mateix fet oferint una nova vivència d’aquest. Els éssers humans necessitem entendre les coses, no podem no entendre. Per això busquem solucions. Quan les trobem ens sentim diferents.
- Tècnica del reciclatge emocional:
Consisteix en buscar una utilitat a les emocions en benefici propi. No ens limitem a deixar-la passar (acceptació) ni a transforma-la (alquímia), sinó que l’aprofitem.
Per exemple, si ens fixem amb els 7 pecats capitals, veurem que en podem treure un profit.
o mandra: necessitat de repòs→ notar el cos, meditació, mirar una peli, model d’un dibuixant, anar a la platja...
o enveja: anhel de posseir determinades capacitats d’algú→ recollir, tenir un jardí (fruita, fulles), col·leccionisme...
o avarícia: necessitat de posseir, acumular→ observar atentament per adquirir-ho, en preparar-ho per assolir quelcom...
o luxúria: impuls, predisposició a satisfer un desig sexual→ exploració del cos, actor/actriu porno, donador d’esperma...
o ira: indignació davant quelcom→ fer endreça, rentar plats, fer esport, manifestació artística...
o supèrbia: actitud de concebre a un mateix per davant dels altres→ fer allò que no fan les altres, transmetre coneixement, iniciar un projecte...
o gola: perversió de l’impuls natural d’alimentar-nos→ rentar les dents, concurs de menjar, cuinar pels altres...
- Tècnica de la dissociació emocional:
Consisteix en visualitzar-nos des de fora sense dolor en una determinada part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada