La memòria és un ppb en el que intentem extreure informació de l’entorn i emmagatzemar-la perquè en un futur ens pot ésser útil. Si no tinguéssim aquesta capacitat de retenir, emmagatzemar i recuperar informació, el nostre entorn ens semblaria contínuament nou. Si això fos així, no podríem adaptar les nostres conductes a les demandes, que serien sempre noves, i l’adaptació no es donaria mai. Adaptar-se és quelcom vital pels éssers humans i els éssers vius en general, ja que sense ella no podríem sobreviure.
Avui dia es pot afirmar que els processos perceptius i la memòria es relacionen d’una forma molt estreta. La forma com percebem les coses que ens envolten depenen en gran mesura de com les tenim representades a la memòria.
La memòria és un procés voluntari en el qual retenim i recuperem informació, però també es involuntari i inconscient.
Per entendre millor el funcionament de la memòria podríem utilitzar una metàfora molt utilitzada, la d’un ordinador.
Tipus de memòria:
- Memòria Sensorial: memòria des del punt de vista funcional, es fixa en les estructures i sistemes que la composen, no en processos nerviosos. A través dels sentits extraiem informació del nostre entorn. Aquests capten els estímuls de forma molt breu. Gràcies a la memòria sensorial es poden retenir un temps adicional perquè puguin finalitzar els processos perceptius.
o Memòria visual:
§ icònica: imatges
o Memòria auditiva:
§ ecoica: sons
o Memòria olfactiva
o Memòria gustativa
o Memòria haptica
- Memòria operativa ( a curt termini):
La quantitat d’informació que rebem és molt alta, així que només aquella que realment és rellevant pels processos que estem realitzant a cada moment rebrà l’atenció deguda i serà codificada per passar a formar una representació a la memòria operativa.
Perquè el pas d’informació de la memòria sensorial a la operativa sigui possible cal que hi hagi un filtre. Aquest és l’atenció.
L’atenció és la presa de possessió de la ment d’una forma clara, d’allò que passa, fet que implica deixar de banda altres coses per poder centrar-se de forma efectiva en altres.
Sovint, quan prestem atenció a alguna cosa ho fem de forma voluntària i essent conscients. En canvi, quan quelcom ens crida l’atenció, no podem controlar el fet que els nostres sentits s’orientin cap a aquest estímul que ens atrau.
Veiem doncs, que l’atenció té un paper molt important dins dels processos perceptius.
Podem distingir dos tipus d’atenció, la primària i la secundària.
L’atenció primària o reflex d’orientació ens permet detectar un estímul (un soroll fort, per exemple) que té una característica física diferent d’altres estímuls esperables i que podria significar un perill per la nostra integritat. Veiem doncs, com aquest tipus d’atenció resulta bàsic per la nostra supervivència.
En el moment que es produeix aquest reflex, podem observar que el control cognitiu que es té de dita conducta és mínim, i que la orientació dels òrgans sensorials cap a l’estímul i que té lloc d’una forma inesperada és inevitable.
Aquest tipus d’atenció no és exclusiva dels éssers humans.
L’atenció secundària, d’altra banda, també s’anomena atenció selectiva, ja que el nostre mecanisme atencional selecciona de manera conscient allò que vol parar atenció.
És a través de l’atenció, doncs, que podem filtrar la informació que ens arriba i la que processarà més extensament el nostre aparell cognitiu. Gràcies a aquest filtratge som capaços de realitzar diferents tasques sense col·lapsar-nos amb tota la informació que ens arriba i que la nostra memòria a curt termini és incapaç de retenir.
La memòria operativa és bastant limitada (unes set unitats d’informació). La permanència de la informació no passarà dels 15 segons. Però, tot i això, el seu paper és molt important pel funcionament global de la memòria.
Aquesta regula l’entrada d’informació que prové de la memòria sensorial i la que arriba de l’interior des de la memòria a llarg termini. A més a més elabora respostes verbals o motrius del subjecte.
- Memòria a llarg termini:
La informació processada per la memòria operativa passa a la memòria a llarg termini. Aquesta és un sistema amb capacitat i persistència virtualment il·limitades. Els éssers humans aprenem coses al llarg de la nostra vida i tots tenim experiències de records que sabem que sempre ens acompanyaran. Això és gràcies a la Memòria a llarg termini.
Aquest tipus de memòria és curiós, ja que la informació que en ella es troba està desactivada però disponible de forma immediata, segons ho requereixi la memòria operativa.
Es divideix en memòria processal i memòria declarativa.
- Memòria processal (implícita):
La memòria processal consisteix en un sistema especialitzat en la representació d’aquella informació que no pot ésser inspeccionada conscientment pel subjecte. Exemple: anar amb bicicleta, escriure a màquina, regles gramaticals....
- Memòria declarativa (explícita):
La memòria declarativa, d’altra banda, és el sistema responsable del processament i emmagatzament de totes aquelles informacions sobre les que tenim possibilitat d’inspecció conscient i que podem expressar immediatament verbalment.
- Memòria semàntica (dins la MLLT):
Gràcies a la memòria semàntica podem saber el significat d’una paraula, recordar un concepte, les relacions entre conceptes, situacions estereotipades i en general tot el coneixement sobre les coses del món. Així doncs, podem anticipar-nos a les coses del nostre voltant i poder adaptar les nostres conductes a aquestes prediccions.
Tipus memòria segons codi:
-visual: és la més ràpida
- auditiva: recordar cançons, veus...
- cinestèsica: codifiquem moviments, anar en bici....
- semàntica: codifiquem significats, relacionant-los amb informacions o aprenentatges anteriors de forma que quedin vinculats.
A mode de resum, la memòria funciona així:
Segons l’activitat que es realitza a cada moment, s’activen els continguts de la memòria semàntica, que passen a la memòria operativa i que al relacionar-se amb els continguts de la memòria sensorial, determinaran la informació de la memòria sensorial que passarà a la memòria operativa i participaran dels processos que donaran les respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada