Una distorsió cognitiva, en teràpies cognitivo-conductuals, és una forma d’error en el processament de la informació. Les distorsions cognitives desenvolupen un paper predominant en la psicopatologia, ja que produeixen la pertorbació emocional. Estan relacionades amb el raonament i les alteracions del pensament crític.
Aprendre a refutar aquestes distorsions i els pensaments negatius que se’n deriven és el procés conegut com a reestructuració cognitiva.
Les distorsions cognitives condueixen a l’individu que les pateix a desenvolupar fòbies, depressió, problemes d’autoestima, obsessivitat, etc.
Una de les formes per tractar aquest problema és mostrant a l’individu que la forma com percep la realitat és només una de les moltes formes que hi ha de fer-ho i que no és precisament la més enriquidora. El pas següent és oferir pensaments i formes alternatives de plantejar-se la situació problemàtica davant la qual es troba. L’objectiu és ajudar a descobrir solucions als seus problemes que no es trobin en el seu model de pensament, així l’individu s’adonarà que no és que les solucions no existissin, sinó que no les havia vist.
Tipus de distorsions cognitives:
- Pensaments tot o res: l’individu interpreta els fets i les persones en termes absoluts, fent evidents els termes “sempre”, “mai”, “tots”, quan el seu ús no estan justificats pròpiament pels fets.
- Sobregeneralització: prendre casos aïllats i generalitzar la seva validesa per a tot.
- Filtre mental (abstracció selectiva): enfocar-se exclusivament en certs aspectes, usualment negatius i pertorbadors, d’un fet o persona amb exclusió d’altres característiques.
- Desqualificació d’allò positiu: contínuament tirar pels terres experiències positives, per raons arbitràries.
- Saltar a conclusions: assumir quelcom negatiu quan no hi ha recolzament empíric per dit fet. Dues tipologies:
o Lectura del pensament: pressuposar les intencions d’altres.
o Adivinació: predir o profetitzar el resultat de fets abans que passin.
- Magnificació i minimització: subestimar i sobreestimar la forma de ser de fets o persones. Subtipus:
o Catastrofització: imaginar-se i rumiar sobre el pitjor resultat possible sense importar com d’improbable o impossible sigui, quan en realitat es incòmoda o inconvenient.
- Raonament emocional: formular arguments basats en com se sent enlloc de la realitat objectiva.
- Debeisme: concentrar-se en allò que un pensa que hauria de ser enlloc de veure les coses tal i com són, i tenir regles rígides que es pensa que s’haurien d’aplicar sense importar el context situacional.
- Etiquetat: relacionada amb la sobregeneralització, consisteix en assignar un nom a quelcom enlloc de descriure la conducta observada objectivament. L’etiqueta assignada per allò comú és en termes absoluts, inalterables o bé amb fortes connotacions prejudicioses.
- Personalització: conegut com a falsa atribució, consisteix en assumir que un mateix o altres han causat coses directament, quan molt possiblement no hagi estat així. Quan s’aplica a un mateix pot produir ansietat i culpa, i aplicat a altres produeix enuig i ansietat de persecució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada